Els timbals són molt importants. Una melodia canvia completament d'anar sense a anar amb acompanyament de timbal. A part el timbal ens ajuda a anar conjuntats i a temps. Per altra banda, poden ofegar completament les gralles i malmetre una tonada.
Podem trobar força llibres de partitures i métodes de gralla, i de timbal, que hi ha ? Només conec el "Timbal de Gralla" de Josep Martí i Camps.
En la seva introducció fa una afirmació que contradiu el que jo creia, i ara m'ha deixat un dubte:
"El timbal de gralla és un timbal de llautó..."
...
"... Aquesta descripció que acabo de fer es la del timbal de gralla que històricament s'ha utilitzat al Garraf, al Penedès i al camp de Tarragona..."
...
Per altra banda, en el llibre "Nosaltres els Grallers" de l'Escola de Grallers de Sitges en el capítol de constructors, sota el títol "Els Constructors de Timbals" podem llegir:
"Els timbals més antics eren de fusta..."
...
"A finals del segles passat paral.lelament a l'aparició de les gralles de claus, apareixen els timbals de llautó..."
Fixant-me amb calma en les imatges de "Nosaltres els grallers", apareixen molts més timbals de llautó que no pas de fusta. Tantmateix es veuen moltes més gralles llargues que no pas seques.
Imatge extreta de les Memòries de les missions de recerca, on apareixen "Els Gonzers" de Sant Jaume dels Domenys el 1927.
4 comentaris:
Fa uns anys, vaig assistir a una clase magistral d'en Josep "Pinyu" Martí. Va ser a Vilafranca del Penedès i va aprofitar per fer la presentació oficial del mètode.
Vam parlar d'aquesta afirmació, que tampoc entenia en el seu llibre, per no parlar del que diu de que provenen de València i Navarra.
Em va reconèixer la errada, doncs ho va escriure en base al que més conèix: el model sitgetà.
Es un bon noi i un tabaler excel.lent. La resta del mètode es molt pràctic, la veritat.
Adéu!!!
Haig d'admetre que de vegades m'encego amb el que crec que son veritats evidents, i que en realitat no son ni evidents ni veritats. I aquest és un cas. Com poden canviar les coses depenent del punt de vista !
Gràcies pel comentari.
Salvador, segur que hi han hagut de tota classe de materials i de mides.
Els concepres d'estandardització i puressa són absolutaments actuals i no responen pas al que hi havia fa no massa anys.
En general es tocava amb el que es tenia més a mà, es trobava a les botigues, es venia etc. I també, clar, amb el que agradava.
A un poble al costat del meu, un saga familiar de vàries generacions, de forta cultura tradicional, arribaren a tocar i crec que encara toquen, amb uns "tambors" d'eixos de "cornetes i tambors" i amb la bandera d'Espanya i tot.
Logicament per qüestions de l'època jo crec els primers tabals serien de fusta i no massa grans encara que després es començaria a fer en metall per qüestions de sonoritat i durabilitat.
Publica un comentari a l'entrada