En els llocs de tradició grallera viva tenen un repertori i uns costums que els diuen quines són les tonades adients per a cada moment en que la gralla ha de sonar, diu que és acceptable i que no.
En aquesta zona de La Selva-Gironés-Alt i Baix Empordà, he llegit que no hi ha tradició grallera, que la gralla ha estat introduida els darrers vint o trenta anys per les colles geganteres. Antigament els instruments veritablement tradicionals eren el flabiol i el timbal, la tarota i el sac de gemecs i d'altres, peró que tot aixó va desapareixer en arribar la sardana moderna i la cobla actual.
Hi ha moments en que surto amb la gralla peró no hi ha una tradició local viva que hem digui que s'ha de tocar o que no, amb aixó també s'hi afageix el fet de alguns moments d'aquests són nous o recuperats o el que sigui. Vol dir aixó que puc sonar el que em sembli en aquests moments ? Suposem que en un mal dia algú té la mala pensada de dir-me: "S'ha de rebre l'autoritat X i hauries de sonar alguna cosa per rebre-la", què haig de fer ? dir que no, treure'm un Aurresku de la butxaca, un Gener, una Muixeranga, La Marxa Reial, la Marxa dels Reis d'Aragó, un Inana Inene ? (He llegit que el Jaume Arnella ha composat una peça amb aquesta finalitat basada en el Ball de Gitanes de Sant Celoni, i per aixó aquest exemple). I si fem una aixecada de bandera ... que toca ? un Toc de Castells ? I d'aquí uns dies per Sant Antoni, sono els temes de cercavila ? A tot aixó crec que també hi ajuda el desconeixement dels que organitzen aquests actes.
Ja he dit que sóc un aficionat i un ignorant, i ara he afegit el "sense tradició" peró amb la manca de tradició no crec que tot s'hi valgui. Cabòries !?
Per ilustració i esperit de contradicció he posat un retall del diari "Lo Geronés" del 13 del 4 de 1895, on sota el títol "Folklore Catalá Empordanés". Podeu picar a sobre per a una imatge més grossa. Pels que no tingueu una vista superior, en un fragment del texte diu:
"Pero lo que caracterisa la hermosa festa de la nit de Pas-
cuas floridas, son los goigs, las caramellas que 'ls joves fa-
drins van á cantar pels carrers y masos. De vegades s' aple-
gan moltas collas. Aixís es que tota la nit, fins á la matina-
da, nostras valls ressonan d' alegres, cantarellas acompanya-
das del só acre, estrany, desafinat del ritornello de la gralla.
Uns goigs sense gralla no serien goigs. La gralla es lo
tosch instrument de la antigor que 'spert en la nit del
temps, que s'ha conservat en son estat primitiu potser des-
de'ls temps bíblichs dels pobles pastorals. Lo sol tocar un
pastor de la colla, y las florituras que'n treu entussiasman
á las ninas de las casas quinas saltan del llit y obren las fi-
nestras per escoltarlo. Ne voléu d'ous, llonganissas y boti-
farras!... Sas cistellas ne van plenas. També quinas xeflas l'
endemá á la vora de las fonts! Com se la xalan!"
6 comentaris:
No et trenquis les banyes, que els grallers antics no ho feien. Molts temes que es toquen, considerats "tradicionals", a les contrades on va aparèixer l'instrument, són versions i adaptacions d'altres tonades, que arribaven de llocs diferents.
L'important es el tractament donat a les peces. Antigament s'adaptaven a la formació dels grallers, mantenint la instrumentació i les formes de tocar.
Quina diferència amb l'actualitat, no?
Que vagi bé!
P.D.: No pensis que oblido el tema obert a "Quatre notes...". Es que la seva extensió es com per prendre-la amb calma... :)
Hola,
per lo del tema que tenim al "Quatre notes" no pateixis, també tinc família, feina, i altres coses que volen el seu temps. Només que per la natura de la meva feina sempre estic connectat a internet, i veig molt rapidament les preguntes i els canvis.
Pel que fa a les banyes... espero no tenir-ne ;-D
Ara seriosament...
Quan faig una cosa m'agrada saber el que faig, d'on ve i on va, que hi ha al darrera.
També passa que de vegades, alguna, llegeixes o et diuen que si els gegants i els geganters, que si els gallers i les gralles, que si els timbalers, que si el timbal fondo i la caixa de llautó, que si la música que és fa, que si és meu o teu, etc. Posi el que vulguis, segur que en saps més d'aquests tipus de coses que jo.
En qualsevol cas, m'agrada tenir opinió pròpia, pot ser equivocada, peró intento fer els deures.
Siau
Salvador, estic d'acord amb el que diu en José María, encara que hi afegiria que està molt bé de tocar la gralla a tort i a dret i per a qualsevol circumstància, però de la mateixa manera que estem recuperant repertori també hauriem de recuperar instruments de la zona.
Aquí al Vallès on abans de sentir la gralla sentiem el flabiol, ara només tenim això gralles, gralles i més gralles.
En fi. hi ha molta feina encara.
Enric
L'Enric apunta un tema molt important. La recuperació dels instruments als seus llocs d'activitat.
La gralla s'ha menjat tot, o casi bé tot, i això ens empobrèix, com a poble i com a cultura.
A veure si poc a poc la cosa va cambiant.
Hola,
en primer lloc saludar l'Enric, estic molt content de tenir-te aquí.
Tots dos apunteu exactament a alló que està com a substrat d'aquesta entrada, i que segurament manifesta les meves ignoràncies i confusions. Ja sabreu perdonar-les.
Quan originalment vaig plantejar-me aquesta entrada al bloc, volia enfocar-la dient que jo hauria d'estar tocant o bé el flabiol, o bé la tarota, que sembla que és el que correspon a aquestes terres. Peró el que hem va desdir d'aquest plantejament fa ser l'existència d'una tradició __viva__ de referència.
En al cas de la gralla hi ha una tradició __viva__ , que podem seguir-la o no, peró serveix de referència. Jo per la meva part, no conec gran cosa pel que fa aquests altres instruments, i la cosa és limita a:
-Els Gegants d'Olot que surten amb un flabiolaire
-La trobada de flabiolaires d'Arbúcies
-El que he anat llegint a llibres i a les Missions de Recerca de l'Amades
-El Cornamusam
i poca cosa més
Peró de tot aixó que hi ha realment de viu ?
Si mirem el català-valencià-balear i mirem tradició apareix:
TRADICIÓ f.: cast. tradición.
|| 1. jurispr. Acció de lliurar, d'entregar. Cosa que és donada o és cambiada o per altre títol sie alienada, per lo contrayt feyt, si la tradició de la cosa no és feyta, no passa la senyoria en lo prenent lo contrayt, Cost. Tort. VIII, xi, 6.
|| 2. Transmissió oral de pares a fills, de fets històrics, creences, doctrines, etc. Les arques que guardaven la santa tradició, Collell Flor. 96.
|| 3. Allò que és transmès oralment de pares a fills. Les tradicions de la Iglésia, Lacavalleria Gazoph. Que no ens passi lo que al gitano de la tradició semítica, Vilanova Obres, iv, 179.
|| 4. Costum que ha prevalgut de generació en generació. Per tradició se conserven entre la gent del camp, Rosselló Many. 34.
No crec que sigui el cas de la cobla de tres quartans, crec que és una tradició morta, pot ser en vies de recuperació. Si és recupera crec que serà una cosa nova, no pas una tradició ja que la cadena es va trencar.
-Pel que fa als flabiolaires no sé si hi ha hagut continuitat o no.
-Nyacres, hi ha lo d'Esponellà i cada cop amb més gent. Tinc entés que s'estan salvant peró pels pèls. Hauria volgut anar-hi peró no he pogut.
Peró, pot ser la qüestió no és per quin motiu no es treballen aquests instruments, sino quin motiu fa que la gralla hagi agafat tanta força i s'ho mengi tot ? Crec que el Xavier Orriols en el seu article "Gralla Artística, Gralla Social" ens dona les respostes: les característiques (sonores) de l'instrument, i la poca exigència en l'ús social fan que tothom es vegi amb cor d'atrevir-s'hi. Per tant el número de sonadors potencials de gralla és amb probablement més alt que els sonadors potencials pels altres instruments. I ens queda el desconeixement, quanta gent sap que és una tarota ? i el sac de gemecs ... no és la gaita que es toca a Galicia ?
M'he allargat molt...
I segons volsaltres, quins serien els propers passos i quí els hauria de donar ? Jo no en tinc ni idea.
Siau
Crec que tot plegat és una questió d'acústica, de volums.
L'espai natural de qualsevol instrument dels anomenats tradiconals, era un espai silenciós. No hi havia soroll de cotxes i tampoc existia el concepte de trobada de . . . .gegants, per exemple.
Per tant, un flabiolaire amb tamborí, podia acompanyar a una parella de gegants tranquilament als anys 70 (poso aquesta data perque recordo aquest fet a Granollers, el meu poble. Jo tenia 10 anys) ara això és impossible.
D'aquí ve, que a les trobades de gegants, ja comença haver-hi les famoses batucades, les colles de percussionistes mal copiades de Brasil.
D'aquí a poc, el toc de castells es farà amb guitarra elèctrica amb un petit amplificador.
Temps al temps.
Enric
Publica un comentari a l'entrada