dimecres, 10 de juny del 2009

Refregit


En aquesta entrada hi ha diverses coses barrejades del que ha passat aquests dies.

Aquests dies es celebra la Festa Major del poble. Des de dimecres passat fins diumenge hem surtit a tocar cada dia, sempre acompanyant els gegants, que enguany fan cinquanta anys i que han estat el "Leit Motiv" de les festes. S'han fet molts actes i cercaviles. El que més m'agrada són aquelles coses en que la mainada participa directament: la visita a les escoles, la cantada als gegants acompanyada de gralles a la plaça del poble divendres,i el ball de capgrossos i gegants de diumenge a la tarda on a la última peça la mainada balla amb aquest imaginari. Aquesta peça, que m'agrada especialment, té una petita i curiosa historieta pel que fa al seu nom, ja ho explicaré un altre dia.

Molts anys enrera, els portadors del gegants i dels capgrossos i cavallets eren llogats i rebien diners, també les bandes o cobles que acompanyaven els gegants. Actualment ni els geganters, ni els cavallers, ni els capgrossos, ni els grallers i timbalers cobrem un ral. Personalment em sento prou retribuit en poder participar d'aquests actes.

La canya que us explicava en entrades anteriors va fer llufa definitiva dissabte, en mig d'una cercavila, entre renecs diversos vaig posar la canya nova que estava preparant, al cap d'un rato es tenca, no sona, intento obrir-la, l'apreto i "crec", la trenco, nova lletania de renecs, "Algú em pot deixar una canya ?"

Foto d'un moment de la cantada.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Això si que és una p . . . . .
De sempre he portat una capsa que és on guardo les canyes. Concretament dues amb el seu tudell ja muntat. I tant si faig cercavila com no, unaés la que sona i l'altre continua a la capsa esperant el se moment.

És arriscat estrenar canya en un cercavila. Casum dena.

De canyes en tinc, però no són de pala.

Ja em diràs.

Apa.

Enric

Salvador ha dit...

Enric, gràcies per l'oferiment, peró una ànima caritativa ja em va deixar una canya. Finalment, vaig tocar tot el que s'havia de tocar.

Hem queda, adobar aquesta canya que m'han deixat, comprar una segona, i continuar experimentat amb les meves. Aixó si, aquesta setmana he aparcat la gralla.