En l'episodi anterior, que també parlava del Sol alt, en José María, del web "Quatre Notes", em deixava un comentari en que planteja provar el Sol alt tot tapat. No hi havia pensat, i crec que és una molt bona idea, entre d'altres motius a causa de que jo havia fet proves per agilitzar alguns passatges, i haig d'admetre que sense bons resultats, potser avui veuré que passa.
Tal i com es planteja en l'esmentat comentari, faré tres proves, una amb tot tapat de veritat, i que és el que faig per fer els aguts (sense fer mig forat amb el polze o índex), amb mig forat índex i per acabar amb mig forat polze.
Som-hi !
A continuació hi ha l'espectre del Sol alt amb tots els forats tapats, a pulmó com diria el José María:
I ara fent mig forat amb el índex:
El tercer cas, mig forat amb el polze:
I per acabar el de referència, el Sol alt tot destapat que ja em conegut en els articles anteriors:
Què és veu ? Moltes coses:
- Totes tres proves han sonat Sol5 afinat
- Totes tres proves són força semblats, sonen si fa no fa igual, ara jo noto petites coses, però tot podria ser coses del sonador
- Ara si comparem contra la gràfica de referència (tot destapat) hi ha una diferència brutal. La forma general de les gràfiques és més allargada on la de referència és més arrodonida
- i molt important, en la gràfica de referència hi són present tots els harmònics, en les noves proves falten tots els harmònics parells com a mínim fins el 16! Si agafo l'article de la wikipedia que us deia el primer dia d'aquest relat, en aquest cas diu "Los sonidos números 2, 4, 8 y todos los que forman una relación igual a una potencia de 2 con la fundamental, refuerzan el carácter inequívoco de la sensación de altura del conjunto" i també "Los sonidos 7, 11, 13 y 15 son disonantes y dan un carácter 'áspero' al sonido"
Tinc pendent contrastar aquest article de la wikipedia que referencio amb altres fonts.
I fins aquí el relat d'avui. El proper dia parlaré dels Romeas i els Sol alt.
8 comentaris:
Fantàstica serie d'articles. Els he gaudit molt.
Hem queda el dubte de saber fins a quin punt el tipus d'inxa que has fet anar ha influit en el so que has analitzat. Vull dir que si pel fet d'haver emprat una inxa d'un altre tipus, hagués sortit una estructuració diferent d'harmònics; o bé que hagués aguantat millor els harmònics que desapareixen quan es toca un sol4 tapant tots els forats; etc. Què en penses?
Hola Toni,
gràcies !
Puc adelantar que tinc previst una entrada comparant una inxa torçada amb una de pala.
No he fet les proves encara i no sé que sortirà, ja us ho explicaré.
Siau
Benvolgut Salvador,
És fantàstic aquest treball i molt interessant especialment pels constructors.
És cert que hem d’anar a buscar l’instrument perfecte, però hi ha tants factors . . . . . . . .
Quan estudiava contrabaix (la meva carrera musical és de contrabaixista) el meu professor, el Sr. Ferran Sala, em deia que cada nota té un color depenent de la tonalitat amb la que es treballa.
Amb el contrabaix, com tots els instruments de corda fregada, tens una posició de dits per a fer les notes. Però aquesta posició varia subtilment segons amb la tonalitat que estàs treballant.
No és el mateix el so que has de fer amb la nota Sol quan estàs amb la tonalitat de Sol Major, que el Sol que has de fer quan estàs treballant amb la tonalitat de Re Major o La menor o . . . . .
I aquí està la gràcia dels instruments imperfectes.
Qui acaba de donar la nota és el músic.
En fi, coses
Enric
Enric:
moltes gràcies pel teu comentari.
Tents tota la raó quan dius que en aquests instruments qui acaba donant la nota és el sonador: Quan de vegades el meu mestre agafa la meva gralla per provar-la, pel motiu que sigui, sona totalment diferent, i no parlo de si millor o pitjor, si no que té un caràcter diferent, no és la mateixa gralla.
Parles de l'instrument perfecte... cada sonador podria definir un de diferent al dels altres sonadors. Però, pot ser si que es podria definir un instrument teòric de referència (ni real, ni ideal, ni perfecte), amb el qual establir comparacions i mesures. Tot podria ser que aquesta idea fos una bajanada. En tot cas, això seria cosa d'altres.
El que expliques de la variació del color de les notes en funció de la tonalitat no ho havia sentit ni llegit mai. Creus que també passa, o es pot aconseguir, amb la gralla ? Tot podria ser que jo fós sord per aquests detalls.
Siau
Salvador,
no home, no és que siguis sord per aquests detalls que dic sobre el color de la nota en funció de la tonalitat. El que passa és qe si només s'ha treballat amb la gralla estem molt limitats en quan a tonalitats.
Ara seria molt lalrg d'explicar però dit així ràpid i malament, al llarg de la història tots els compositors de música, diguem-li clàssica, han escrit música en diferents tonalitats i no només per ajudar a l'instrument solista si no que precisament cada tonalitat té el seu so.
Fixa't que parlem de tonalitat, igual que quan parlem d'un quadre i diem que el to és de color verd, o blau o . . . doncs amb la música passa el mateix.
Per tant, les notes també canvien d'importància.
Ostres, falten detalls, eh?
En fi, paro.
Salutacions
Enric
Salvador,
no home, no és que siguis sord per aquests detalls que dic sobre el color de la nota en funció de la tonalitat. El que passa és qe si només s'ha treballat amb la gralla estem molt limitats en quan a tonalitats.
Ara seria molt lalrg d'explicar però dit així ràpid i malament, al llarg de la història tots els compositors de música, diguem-li clàssica, han escrit música en diferents tonalitats i no només per ajudar a l'instrument solista si no que precisament cada tonalitat té el seu so.
Fixa't que parlem de tonalitat, igual que quan parlem d'un quadre i diem que el to és de color verd, o blau o . . . doncs amb la música passa el mateix.
Per tant, les notes també canvien d'importància.
Ostres, falten detalls, eh?
En fi, paro.
Salutacions
Enric
Hola Salvador:
no ens coneixem però fa uns dies que seguexo el teu bloc i el de quatre notes.
I trobo molt interassants les proves que has fet fins ara. es molt curios tot això dels armonics. hi has fet el comentari de que pot conviar el so segons el tipus de inxa que es fa servir. però no has dit res sobre la gralla. seca, dolça, luthier??
crec que cada luthier fa el seu conic i pot ser diferent el so. no se?
i si parlem de les fustes? això no pot acavar mai.
Marc
Enric, Marc, detalls com per no acabar mai, segurament aquesta és la gràcia, sempre poder descobrir, aprendre i millorar.
Marc, ja t'anuncio que probaré una gralla seca d'un constructor diferent al de la gralla dolça, i encara no sé que trobaré.
Publica un comentari a l'entrada