Com sona la meva gralla: Les canyes i els tudells

Benvinguts a aquesta nova sessió sobre com sona la meva gralla. En primer lloc perdoneu que no hagi fet aquest escrit amb anterioritat, no sempre sóc amo del meu temps.

Permeteu-me recuperar una fotografia, que ja fa temps vaig fer servir en una entrada anterior d'aquest bloc, on apareixien una canya de pala, una canya triangular (segona i tercera per l'esquerra respectivament) i el tudells (segon i tercer per l'esquerra) que seran víctimes de les proves daquests dies.

Les proves seran molt simples, gravaré el so emés per cada canya sense i amb tudell i farem la mateixa observació que he fet fins ara amb l'objectiu de veure quin és l'espectre i si el tudell el transforma.

	La torçada:	I la inxa de pala:
S e n s e
R e g u l a b l e
A m p l e

Observeu que les dues gràfiques de les inxes soles no són massa diferents, però la inxa de pala té un só més nasal que no pas la inxa torçada. En tots dos casos la gràfica puja per les tres primeres crestes i després té un aspecte descendent.En el cas de la torçada podem veure que la fonamental és un Re#6 amb una potència de -10.2 dB. El tercer pic té 4dB. Els harmònics del primer al quart estan tots entre els -1.2 dB i els 4dB. L'aspecte general de la gràfica no és massa apuntat. La fonamental de la canya de pala està en el Re6 amb -13.6 dB el màxim està en la tercera cresta amb uns 5dB, i entre aquestes potències hi ha 4 crestes.

L'aspecte general de les gràfiques és semblant en el cas de les canyes amb el tudell regulable.En la canya torçada sembla que la gràfica te un aspecte més apuntat. La fonamental ha passat a ser un La5 amb una potència de -26.1 dB i el pic està en el quart pic amb 1 dB. Ens apareixen més petites crestes entre las que corresponen als harmònics. Hi ha 7 crestes entre la potència de la fonamental i la potència del pic. Per la inxa de pala podem veure com el primer harmònic està en La#5 amb -34 dB. La cresta més potent és la quarta amb més de 0 dB. Entre aquests dos valors hi ha unes 10 crestes. La gràfica fa una pinta més aviat irregular amb pujades i baixades de potència.

Amb aquest tudell de llum ample el so és més potent que amb el tudell regulable. En la inxa torçada la fonamental està en el Do#6 amb -39.3dB. El Segon pic és el de més potència amb 4 dB, i trobem 10 crestes entre aquestes dues potències. A partir del segon harmònic, la gràfica té un aspecte descendent. Per la inxa de pala, ara la nota emesa també és un Do#6, aquest té -27 dB. El màxim està situat en el segon harmònic amb uns 2 dB. Entre aquest dos valors hi ha 7 crestes.

I ara una canya i un tudell que són d'en José María (Gràcies)

Inxa Sola	Inxa i Tudell

Compareu-les vosaltres mateixos.

Per acabar

Les reflexions que jo m'emporto i pot ser són equivocades es podrien resumir en:

• Cada canya genera un so diferent a les altres
• Els tudells a part de baixar la freqüencia poden amplificar el só de la canya o no, i que si que modifiquen l'espectre del so generat per la canya
• Crec que afirmar que la presència d'uns determinats harmònics per si mateixa defineix el so és inexacte, falta un o més paràmetres. He intentat trobar altres fonts al respecte i no ho he aconseguit, si però he trobat uns articles que afirmen que només l'analisi de l'espectre és insuficient
  

Quan torni a tenir temps un altre experiment.

P.D.:Veig que el formateig de la pàgina no és gaire fantàstic pel fet d'utilitzar taules, no ho sé fer millor.