dimecres, 1 de juliol del 2009

Com sona la meva gralla: El Sol alt i les altres

Ja hi torno. Aquesta és la segona entrega de la sèrie "Com sola la meva gralla".

Presentant-vos ara el Sol alt, podré fer a continuació algunes comparacions que em fa gràcia fer.

En primer lloc la gràfica que em permet confirmar, o no, que el Sol alt ha sonat afinat:



Es pot observar que la punta més alta és la del Sol5, anem bé.

I ara l'espectre:



Ostres, hi ha canvis respecte el Sol baix, torno a posar-vos l'espectre aquí:



On en el Sol baix hi havia el primer pic ara tenim una planura i el primer pic apareix, si fa no fa, en la posició del segon pic del Sol baix (que recorden aquest primer harmònic del Sol4 és el Sol5). Un altre detall: en el cas del Sol4, el primer harmònic (Sol5) tenia molta més potència que la fonamental (Sol4), i ara el solt alt que ha passat a ser la fonamental ha perdut potència.

A part d'aquest primer pic, les dues gràfiques és veuen semblants però diferents, a què es deuen aquests canvis ? Veiem que hi ha harmònics que van perdent força, en principi això em fa pensar en un canvi de timbre, el Sol baix té un timbre diferent al Sol alt.

Poso a continuació l'espectre de totes les notes de l'escala de Sol Major per a poder veure com evolucionen els espectres. Hem podeu creure que totes les notes han sonat afinades, però no poso els respectius gràfics per estalviar espai.

El Sol baix:



El La:



El Si:



En aquest Si comença a generar-se la planura que esmentava pel Sol alt, a partir d'ara anirà fent-se més ample.

El Do:



El Re:



El Mi:



El Fa#:



EL Sol alt:



En l'anterior seqüència d'imatges vodem veure com hi ha harmònics perden o guanyen força a mida que ens enfilem per l'escala. A cop d'ull diria que hi ha un canvi important en el Mi, el Fa#, i més en el Sol alt.

Per acabar el capítol d'avui, posaré dos espectres més el del meu flabiol de gralla d'en Paco Bessó i el del meu clarinet (Osti tu, feia temps que no l'agafo, com sona ! és un altre món. Què coi foto jo amb la gralla ?)

En primer lloc Clarinet Si-bemoll fent un La (que sona Sol4) contra la Gralla fent el Sol4...

Clarinet:



Gralla:



I el que veig, o no veig, és el primer harmònic del Clarinet, que no ha prés sopes ?

I per acabar la gralla fent Sol Alt i el flabiol fent Do (Que sona Sol5)...

El Flabiol:



I la Gralla:



I si en el clarinet el primer harmònic era esquifit, en el flabiol hi ha molts harmònic esquifits o desaparescuts.

Si heu arribat a llegir fins aquí és que sou uns valents i per tant us convido a la propera edició d'aquest serial.

3 comentaris:

José María González ha dit...

Et proposo una altra proba,

Has fet el Sol alt destapant tots els forats. Perquè no probes, per veure quina lectura obtens, a fer-lo com a Sol de la octava alta, o sigui, tapant tots els forats i mig destapant el de dalt o, si ets un valent, sense destapar i a cop de pulmó.

Estic segur de que trobaràs canvis considerables.

Adéu!!!

P.D.: Aquesta entrada t'està quedant de conya.

Salvador ha dit...

Hola José María,

el registre agut el faig sempre "a pulmó" com dius tu, no faig mig forat.

Per algunes combinacions vaig provar el Sol Alt fent-lo tot tapat i té un timbre que no m'agrada, a part de que crec que sona baix.

En conclusió, crec que és una bona idea fer les proves que suggereixes.

Siau

José María González ha dit...

Com has d'augmentar la velocitat de l'aire, el primer que veuràs és una variació en la frecuència. Com afectarà al timbre?

No he he probat, eh? Es tracta d'una conclusió personal.

Haig de trobar el forat per engegar el micro i gravar les notes. També provaré amb diferents tipus de gralla i fustes. Segur que els resultats em resultaran sorprenents.

Fins aviat!!!