dissabte, 13 de març del 2010

Tarota


Finalment, després de mesos de cerca i espera, en aquesta darrera setmana de neu i fred, m'ha arribat a les mans la meva tarota, és un instrument ben maco, de color vermellós fosc, amb aigües.

Ja he fet les primeres proves i me n'adono que té un caracter molt diferent al de la gralla. Hauré d'aprendre la seva digitació, barallar-me amb la seva canya, buscar documentació i repertori, modificar l'existent, i tantes coses.

Els so que fa m'encanta, té un no sé què entre antic i eclesiàstic. Els dits els haig de posar força separats, si bufo amb força l'inxa s'amorra, del seu registre agut encara no n'he tret res de bo. Voldrà molta feina i m'hauré de buscar un mestre que m'orienti.

A diferència del flabiol, en aquest cas sí que espero treure a voltar la tarota un dia, però encara no és el moment.

Vol dir això que deixo la gralla ? No pas ! Vull la tarota com a complement. Ja he dit alguna vegada que trobo que hi ha peces que amb la gralla no queden gens bé (per exemple algunes nadales) però que amb la tarota són tota una altre cosa. També fent d'acompanyament de les gralles.

Porto uns dies només amb la tarota, i avui que he agafat també la gralla, aquesta em semblava molt curta, i a més no trobava l'inxa a la primera, de cop trobo la gralla molt petita.

4 comentaris:

jesus ha dit...

També hi havia pensat en una tarota, però em falta molta de gralla per començar a jugar amb d'altres instruments. Ja ens aniràs informant.

Toni Codina ha dit...

Comparteixo amb tu les sensacions i les dificultats de la tarota respecte a la gralla. Sobretot al començament sí que et dona la impressió de que és un instrument més noble i "civilitzat" que la gralla; però ja veuràs que el millor de tot és poder alternar els dos instruments als assajos i a les sortides, i que tant tú com la teva colla hi guanyareu molt, per la diferència tímbrica i de registre que té.

La meva tarota també és del Sans, però d'olivera i amb dues claus. N 'estic molt enamorat. I fa gairebé un parell d'anys que la toco.

Pel que fa al repertori, pensa que amb la tarota podrás fer tot el que hi ha per gralla baixa, un cop t'hagis habituat al canvi de digitació. A més, donat que, com que normalment et tocarà fer de baix (amb tot el que això té de bó i de dolent), hauràs de patir poques vegades per l'octava alta. En tot cas, si l'harmonia ho permet, pot substituir el re per un si i ja està.

Que la gaudeixis molt.

José María González ha dit...

Ho sento, Toni, però una tarota no és un bon substitut per una gralla baixa.

Tinc una d'aquestes, de quatre claus, i el seu timbre no té res a veure amb el de la tarota.

Adéu!!!

Salvador ha dit...

A mi també em falta moltísima gralla per aprendre, i no només gralla.