Poc a poc

Avui he rellegit el bloc per fer-me'n un idea del que hi ha i aquesta relectura m'ha recordar una anécdota que va passar ara fa un any...

Els grallers haviem d'acompanyar unes mainades que cantaven. L'organitzador ens va demanar que toquèssim poc a poc. En els assajos el problema era sempre el mateix:

- Aneu massa ràpid, més poc a poc, va som-hi: un dos tres
- La sol sol...
-Més lents, cal anar més lents. Va: uun doos trees
-Laa sool sool...
-Encara correu massa. Veiam si ara: uuun dooos treees
-Laaa soool soool...

I així diversos dies fins que vàrem quedar en que la cosa seria:

Laaaa sooool sooool...

Total, que arriba el gran dia i puja la mestra dels nens i diu:

-Atents nens, molt poc a poc, recordeu que faré un dos tres i canteu la sol sol. Tots a punt ?

Ens vàrem mirar els uns als altres amb cara divertida i

- Un dos tres
-La sol sol...

I així els nens van cantar i nosaltres vàrem tocar al ritme que ens van marcar.

D'aquesta manera vaig experimentar que la velocitat és relativa.