Afinador

Tinc un afinador electrònic. És un aparell de marca Korg, que té una mena de pantalla lcd amb una busca i una llum vermella i una altre de verda. Té dos modus de funcionament, un on mesura i un altre en el que reprodueix.

Quan mesura i sones sobre el micròfon de l'aparell aquest et marca la nota més propera en notació anglesa (a-g) i la busca et marca la desviació en cents. quan estàs entre +-20 cents de la nota que es pensa que fas el led és verd i si estàs fora d'aquest rang  el led es vermell.

Amb la colla vàrem decidir que la nostra afinació de referència seria La=440 Hz. I el motiu és que hi ha una acord internacional que diu que el La són 440 Hz a no sé quina temperatura quan es fa vibrar no sé quina andròmina de no sé quin material. És important ja que és la afinació estandard dels instruments standard.

És important per a nosaltres ? sí i no. El que valorem realment és afinar entre nosaltres i que les peces sonin afinades internament. Si el La resulta que és més alt o mes baix m'és igual, el que és important és que la peça soni bé. Si el La surt a 440, 430 o 450, doncs m'és una mica indiferent.Personalment no ho sé diferenciar.

I aleshores, per què l'afinador ? Aquest és el nostre jutge imparcial. Hi ha dies que un va alt o baix i no hi ha manera de lligar. Que si tu vas alt, que no que tu vas baix. Treus l'afinador i s'acaba la discussió. En general passa que un va un pèl alt i l'altre un pèl baix i ja hi som pel troç, l'un intenta entrar el tudell i la canya,  i l'altre treu tudell i afluixa bufera.

Ja sé que és producte de la meva ignorància però no hi dono massa importància a si un dia anem alts o baixos, mentre afinem entre nosaltres, els que hem de tocar.

Per aquest mateix motiu no toco en la tocada conjunta final dels cercaviles geganters, segur que no afinem, i també accepto amb escepticisme aquells que volen tocar amb nosaltres. Conseguirem afinar entre tots? Si són bons segur que sí, si són com jo segur que no.

M'arriven noticies de que si l'afinació tradicional és aquesta o aquella, més amunt o més avall. Com ho sabem ? Era a tots els pobles igual o resulta que agafem com standard la d'un poble concret ? I en el temps, ha estat sempre igual, a tot arreu ? Per què allunyar-se de l'standard actual ? I on són els diapasons que s'utilitzaven tradicionalment per oder afirmar taxativament que l'afinació tradicional és una? Hi ha gravacions, de quines colles i de quina época ?

Hi ha una entrada en aquest bloc que parla del "Sol alt i els castells" i apareixen tres gravacions amb tres sols diferents, quina és l'afinació correcta ? Jo diria que totes i cap a la vegada, tot depén del contexte.

Però ja veieu, si en tingués la més mínima idea no tindria aquests dubtes.

Bones festes.

Amb la Llum del Fanalet

Aquest és el títol d'una peça ben popular entre les mainades petites de per aquí per anar a rebre els Reis de l'Orient. Aquesta i la que ja us vaig explicar ja fa un parell d'anys (Visca els Tres Reis, i que és més tradicional) són les que la majoria coneixen per a rebre ses Majestats. A les escoles bressol aprenen aquestes dues cançons i alguna nadala més.

Quan he anat amb els meus nanos a la cavalcada, sempre he trobat agradable i divertit veure i sentir com els més menuts, tot nerviosos, en veure acostar-se la cavalcada, comencen a cantar aquestes cançonetes. A Girona, els patges animen activament al públic a cantar la seva tonada.

Penjo una versió per gralla. En Jaume Moreno i Peracaula del grup "País de Xauxa" n'és l'autor i per internet en trobareu la lletra. La foto està manllevada del web.

Dos Anys

No  m'ho puc creure:

Ja fa dos anys que estic amb aquest bloc !

Qui ho havia de dir que duraria tant ?

Cada vegada em costa més escriure i no per falta de ganes, cada cop tinc menys temps i molts dels dubtes i desorientació inicials ja han anat trobant resposta. No és que ara ja ho sàpiga tot, just el contrari, de fet tinc moltes més qüestions que al començament, però són d'un caire diferent i també volen un treball personal diferent: no són per penjar d'un bloc.

Fotos antigues II

En l'entrada anterior mostrava imatges antigues de gegants acompanyats amb un flabiolaire. És possible que donés la sensació que el gegants només s'havien acompanyat de flabiol i tamborí, i no és així.

En aquesta entrada hi trobareu un gravat i dues fotos dels gegants de Figueres que he manllevat de la seva web.  Aquestes imatges serviran per mostrar un altre acompanyament que no el flabiolaire ...

En el gravat podeu veure una cobla de tres quartants i un bombo.

En les següents dues fotografies hi veureu tres músics: un amb flabiol i tamborí, l'altre amb el que sembla una tarota curta i un tercer amb un ... no sé, definiu-lo vosaltres mateixos.

Per cert, un dels texts antics que explica l'acompanyament musical anomena els instruments com a gralles.

Fotos antigues

La quasi totalitat de les colles geganteres van acompanyades per grallers. Antigament això no era així, i cada poble que tenia gegants (i no eren massa els pobles que en tenien) feia el que els era propi.

He trobat una foto antiga que he manllevat del web, es tracta de una foto de la Plaça de Sant Jaume de Barcelona durant la Mercé de no sé quin any.

Voldria que paressiu atenció a l'acompanyament dels gegants... un sol flabiolaire !

I també he arreplegat una del Corpus de Sant Celoni al 1927 ...

Toquen a correr

L'altre dia a Calella de Mar, en l'espectacle de ball de gegants, una de les peces que es va interpretar era el "Toquen a córrer". Molts anys l'he sentit interpretar al Ball de Plaça de Lloret i també he vist com es fa a Tossa. De Blanes només sé que es toca.

Per allò dels records, he mirat per internet, i he localitzat alguna documentació i també alguna partitura.

Vés per on, resulta que a molts llocs diu que es tradicional del Maresme, i molts pocs esmenten Tossa, Lloret o Blanes.

Resulta que és una peça animada, i a Lloret i Tossa es balla prou alegrement. El ball dels gegants no m'ho va semblar pas de molt animat.

Us deixo un enllaç per a que pogueu veure el que fan a Tossa.

Caliu humà

Aquest cap de setmana he estat a  C a l e l l a  per a visitar la  "F i r a  d e l  M ó n  G e g a n t e r", com era festa major també es feia la "F i r a  d e  C a l e l l a  i  d e  l'A l t  M a r e s m e", una al costat de l'altre.

He pogut parlar amb dues persones i amb això he pogut posar ànima a uns noms, a unes referències i desfer així el misteri i també la fredor de les coneixences "internètiques". He pogut sentir el seu caliu humà.

Aprofitant els moments de calma he anat a visitar en la primera fira l'stand de l'Enric Montsant. Hem tingut una breu conversa. Moltes gràcies Enric!

De la mateixa manera, he anat a la segona fira a truere el nas a la paradeta del Josep Bonamusa. Hi tenia una tarota ! M'ha explicat que era la primera tarota que feia i que ja estava venuda. Tenia un torn i he vist com acabava un gralla. En preguntar-li per quin motiu no estava en la fira gegantera ha contestat que feia més de vint anys que venia a la de l'Alt Maresme i no volia faltar-hi, a més hi havia el Montsant en l'altre fira i que li havia deixat un parell de gralles. Finalment he comprat dues canyes de pala d'uns models que no tenia per a poder-les provar. De moment veig difícil comprar-li una gralla o una tarota.

Imatge del Cartell de la fira.

Demà "Els Segadors"

Avui se m'ha acudit entrar en el servei d'anàlisi de l'ús del bloc. D'entre altres coses he vist que entre ahir i avui hi han aterrat algunes persones buscant la partitura de "Els Segadors". Pot ser una mica tard per estudiar-la.

Ara fa un any vaig fer una entrada explicant alguna coseta d'aquesta peça, i hi vaig enllaçar a la partitura oficial de l'himne en el web de la Generalitat. En revisar aquest entrada he vist que han retirat la partitura.

Per aquest dos motius: en atenció als que busquen la partitura i per que ha desaparescut de l'entrada on la tenia enllaçada, penjo aquí una còpia de la que hi ha a l'skamot.

Explica'm una cançó

Amb això del començament de l'escola dels nanos i que se'ls ha de comprar els llibres, vaig anar a una llibreria i vaig tenir temps a tafanejar mentre feia cua.

Vaig passar per la secció de novela, història, alguna més i finalment vaig trobar una petita secció de música. Em vaig entretenir a veure que hi havia i com que hi havia pocs llibres els vaig repassar pràcticament tots.

Un petit llibre blanc, amb un  graller dibuixat a la portada em va cridar l'atenció. Vaig pençar que seria un métode o repertori de gralla. Però no, res de gralles. És tracta d'un llibret que explica 20 cançons populars catalanes.

Per a cada una de les cançons, hi ha la partitura, la lletra, una explicació del seu significat, la seva procedència, en quines ocasions es cantava, una petita explicació de la melodia i també pot presentar altres versions de la lletra o melodia.

Tot i que ja conec i tinc moltes de les partitures, el llibre em va atreure tant que el vaig comprar (10 €). I haig de dir que realment m'agrada molt.

Per exemple, sabieu que la versió occitana del "Jan Petit" podria estar parlant del torment i esquarterament d'un dels caps de la revolta dels Croquants contra Lluís XIV ?

L'autor és en Jaume Ayats.

La foto és de la portada del llibre.

Narcisse Castello

Cercant informació sobre l'evolució de la cobla vaig ensopegar amb la web www.music-ceret.com on,entre moltes altres coses, hi ha aquesta imatge:

Al peu de la fotografia hi diu "Narcisse Castello tocant la gralla".

He estat rascant una mica més i resulta que aquest senyor, que morí el 1971, fou entrevistat per l'Alan Lomax el 1963 en la seva recerca a França. El Narcisse era d'Argelés-sur-Mer, era pastor i tocava el "Grall de pastor". Sembla que només es va recollir una gravació seva, una peça anomenada "El Castagno" i que podeu escoltar aquí.

En aquests dies, no he pogut trobar si hi ha cap entrevista amb el Narcisse Castello feta per l'Alan Lomax per tant no us en puc dir res més. D'altra banda sí que he trobat un crítica feta al treball del Lomax escrita per Luc Charles-Dominique, professor de la Universitat de Niça, i que podeu descarregar aquí.

En aquest escrit identifica el tema com a tradicional de l'Arieja i no pas de la Catalunya Nord, pensant que hi havia un error, va confirmar que el Narcisse Castello era efectivament pastor d'Argelés-sur-Mer, que se'l va conèixer per haver tocat durant trenta anys el "grall de pastor".  En el mateix escrit es pregunta si l'instrument és realment un "grall de pastor" i no el grall d'un sac de gemecs o un clarin de Bigorre.

Jo crec que si l'home va estar tocant trenta anys l'instrument aquell i el va anomenar grall de pastor, tant li fa com va nèixer originalment l'instrument: si grall de sac, en 30 anys el grall no va veure el sac; i si clarin, feia 30 anys que no el tractaven com a tal.  I a més la gent del poble d'en Narcisse en deia grall de l'instrument aquell.

Ara fa més d'un any, vaig escriure sobre "La Punyalada" i em preguntava quina gralla era aquella que sonava en els cingles de l'Alta Garrotxa, i que havien portat els francesos mentre venien per l'aplec. Ara crec que tinc un resposta que em serveix.

Poso una foto a continuació del clarin de Bigorre.

Per acabar, penjo una altre foto de la web onvaig trobar la foto d'en Narcisse, on no s'identifica ni el sonador ni l'instrument.

Gralla de cambra

Haig de reconéixer que tinc el defecte que m'agrada que la gralla peti, que soni potent i empleni amb el seu so el seu voltant.

Tinc un company que no hi té cap mena de relació amb el món de la gralla peró que diu que la gralla té un so que deperta alguna cosa atàvica, que fa que, de dins nostre, en sentir una o dues notes de gralla, sapiguem que s'hi celebra alguna cosa. Té so de festa.

L'altre dia vaig anar a escoltar una formació tradicional: tres gralles i un timbal. Portaven gralles d'en Sans i diria que de vuit claus, de fustes diverses, un dels grallers gastava una canya de pala tota folrada de teflon (eeeecs !) i els altres utilitzaven canyes liles, el timbal era un NP de fusta.

La veritat és que en sabien un niu, tenien unes habilitats que no assoliré mai, però no em va agradar. Estàvem a l'aire lliure, en un parc, i més enllà dels deu metres no se'ls sentia, em vaig haver de sentar pràcticament al devant per poder-los escoltar, el so era fluixet, no era del meu gust.

Sí, ja sé que segurament estic equivocat i que possiblement sóc injust amb ells, però què voleu ? És el preu de la meva ignorància i dels meus vicis.

Imatge del Cabots, grallers de Mataró, manllevada del web.

Partitures de flabiol

Com ja sabeu, fa temps vaig fer-me amb un flabiol.

Seguint el fil de la cerca de documentació i peces per aquest instrument vaig ensopegar amb una web dedicada a aquest instrument. Dins d'aquesta web hi ha tres reculls de partitures d'allò més interessants. En general aquestes peces es poden interpretar directament amb la gralla.

De fet hi vaig trobar uns temes que feia temps que m'interessaven i que no havia trobat en altres llocs.

Aire condicionat

Tinc la sort de tenir aire condicionat a casa. Aquests darrers dies de calor el tinc en marxa.

Resulta que en aquests mateixos dies he trencat dues canyes, una de la gralla i l'altre de la tarota. Ni han caigut, ni sóc conscient de que els hagi passat res. De cop me n'adono que tenen una esquerda.

Pot ser són imaginacions meves però em pregunto si no serà l'aire condicionat, que també redueix la humitat de l'aire, que possiblement faci que les inxes pateixin. He observat que les canyes queden de seguida aixutes amb l'aire condicionat.

Nova web de Paco Bessó

En el quatre notes el Paco Bessó ha deixat el següent missatge, i com ho he trobat interessant aquí el planto. Si voleu accedir directament a la secció de la gralla i el flabiol de gralla l'enllaç és: http://pacobesso.net/home2/?p=234

Estimats amics,

Ja em conegueu, sempre he intentat fomentar la música tradicional catalano-valenciana i al mateix temps la nostra llegua, cultura i tradicions populars.

Ara tinc un nou repte per davant i em complau poder anunciar-vos l’arribada d’una nova pàgina web: www.pacobesso.net. Una pàgina des de la que transmetre els meus coneixements al voltant del flabiol valencià i el del flabiol de gralla (nom, història, evolució) i els seus avantatges per aplicar-lo a l’ensenyament de la música a les escoles de Primària i Secundària, cosa que permetria que els nostres nens aprengueren música a partir de la música catalano-valenciana, sense abandonar per això la possibilitat de fer tot tipus de música, com està fent-se avui amb la dolçaina o la gralla.

Amb aquest objectiu he inclòs un recull de 100 cançons (la majoria tradicionals valenciano-catalanes amb la música i la lletra) per poder ser interpretades fàcilment amb el flabiol valencià o el flabiol de gralla. La web també inclou un mètode elemental com a introducció al flabiol valencià o a la xirimita i a la gralla o el flabiol de gralla. Va estar una mestra de música a l’escola de Tarragona que em va demanar que ho transportara tot per a digitació de gralla o flabiol de gralla, per tindre material per aplicar a l'escola, i així ho he fet.

Des d’aquesta web seguiré fomentant i difonent la nostra musica, posant a l’abast de tothom més cançonetes, més tocatetes i més músiques de balls perquè el professorat de música tinguen tots els recursos necessaris per a introduir els seus alumnes a la cultura musical a partir de la nostra música.

Si em doneu el vostre suport i col·laboració per a difondre la nova web us ho agrairia.

Salutacions

Paco Bessó

Accident

Llàstima ! L'altre dia vaig tenir un petit accident, se m'han inflat els morros i no prodré tocar per la festa major.

Els meus companys ja faran la seva feina i tot sortirà com esperem.

Teflon

Tot sovint veig grallers que han folrat l'inxa de la seva gralla amb teflon. En alguns casos també s'embolcalla bona part del tudell.

Jo mateix l'he fet servir per donar gruix al suro, que pel motiu que sigui, no encaixa bé en el seu seient. Però me'n penedeixo, al cap d'un temps el suro estava en mal estat ja que el teflon és impermeable. I no pot ser també que aquesta mateixa impermeabilitat perjudiqui la canya evitant un correcte assecat ?

Però sempre m'he negat a posar-me al teflon a la canya ja que li tinc certa mania: No vull que el teflon em vagi a la boca. Ja sé que són manies, ara és quasi impossible comprar una paella o cassola que no tingui teflon. He llegit que és un material altament inert fins els 300 graus i que resisteix els àcids sense alterar-se. Però què voleu que us digui ? Li tinc mania.

D'altra banda, el teflon que jo vaig aconseguir era de la ferreteria, és aquest teflon igual que el que s'usa en les paelles ? Suposo que sí però només ho suposo.

Al capdevall, i vist el que va passar al suro, ara utilitzo fil per assegurar l'estanqueitat dels tudells i crec que si una canya necessita molt de teflon per funcionar es possible que aquesta canya sigui guerxa.

Presses

En l'entrada "Empobriment" explicava com els grallers ampliem la nostra participació en la festa major.

Hem hagut de demanar les melodies que no teniem, i ens han passat les partitures sense cap problema. Però ai! aquestes partitures eren més aviat guions, no hi havia l'estructura de les peces. Hem hagut de tornar a preguntar i també hem mirat en el youtube i ara ja sabem que hem de fer. En demanar com s'ho feien, la resposta ha estat que ho tocaven de memòria i no els calia res més.

Ara, hem intensificat els assajos i només ens concentrem en aquestes peces. Ens falta quedar amb els balladors i assajar amb ells i veure com ho lliguem tot plegat.

Poc a poc

Avui he rellegit el bloc per fer-me'n un idea del que hi ha i aquesta relectura m'ha recordar una anécdota que va passar ara fa un any...

Els grallers haviem d'acompanyar unes mainades que cantaven. L'organitzador ens va demanar que toquèssim poc a poc. En els assajos el problema era sempre el mateix:

- Aneu massa ràpid, més poc a poc, va som-hi: un dos tres
- La sol sol...
-Més lents, cal anar més lents. Va: uun doos trees
-Laa sool sool...
-Encara correu massa. Veiam si ara: uuun dooos treees
-Laaa soool soool...

I així diversos dies fins que vàrem quedar en que la cosa seria:

Laaaa sooool sooool...

Total, que arriba el gran dia i puja la mestra dels nens i diu:

-Atents nens, molt poc a poc, recordeu que faré un dos tres i canteu la sol sol. Tots a punt ?

Ens vàrem mirar els uns als altres amb cara divertida i

- Un dos tres
-La sol sol...

I així els nens van cantar i nosaltres vàrem tocar al ritme que ens van marcar.

D'aquesta manera vaig experimentar que la velocitat és relativa.

Empobriment

Si heu anat seguint aquest bloc, sabreu que el diumenge de la festa major del meu poble es fa un dels ball de gegants, capgrossos i caballets, en aquest dia acompanyats per un grup de música de caire tradicional i pels grallers. Els papers estan repartits, els grallers obren i tanquen el ball, i el grup toca les peces que realment el formen.

Aquest any, però, les coses seran diferents. Pels motius que sigui, el grup ja no tocarà més en aquest dia i ha demanat als grallers que facin tot el ball, i hem acceptat.

D'entrada, ja hem fa gràcia que els grallers fem totes les peces, però me n'adono que en realitat és un empobriment de la festa. I per quin motiu dic empobriment ? Sense considerar si ho farem millor o pitjor, és un empobriment en la participació, és un empobriment de la sonoritat i és un empobriment de maneres de fer.

Una llàstima.

Descripció d'una cobla del XVIII

En el raco.cat he trobat un número antic dels Annals Gironins on parla dels balls que es feien a Castelló d'Empuries en el segle XVIII. L'article es titola "FIESTAS Y BAILES DEL AMPURDAN EN EL SIGLO XVIII" i el va escriure Miguel Golobardes Vila. L'article sencer el podeu veure aquí.

Copio a continuació el paràgraf en que es descriuen les cobles.



""En los Domingos, y casi todas las fiestas del afio (exceptuada la quares-
ma) suelen baylar los Jovenes en las plazas publicas de la Villa desde una ho-
ra de la tarde hasta que se principia la encenyanza de la Doctrina Christiana en
la parroquial Iglesia (que suele durar una hora poco mas o menos), y acabada
la Dotrina buelven otra vez a baylar hasta el anochecer. Estos bayies publicos
suelen ser servidos por quatro musicos o por dos, en el primer caso se llama
cobla entera. Quando no hay mas que 2 se llama media cobla. En la cobla sir-
ven los instrumentes siguientes. Dos tibles, algunas veces las trompas o obue-
ses y violines, y otras veces que es lo regular dos tocan los tibles, y otro toca
la Gaita Gallega, y el otro el tamboril y Flautin de Pastor. En la media cobla
sirve el tamboril y flautin de Pastor, y la cornamusa.""

Curiós, una gaita gallega (?) i ni rastre dels tres quartans.

Imatge manllevada del web.

Gravacions

Un dia a la setmana faig un assaig llarg, tot sovint sol. Aquest dia faig escales, notes llargues, aguts, i temes que em fan gràcia.

Sovint gravo tota aquesta sessió amb l'ordinador i vaig escoltant a mida que vaig fent, i així després de cada cosa que toco puc escoltar-me, jutjar-me,veure on fallo de manera immediata i tornar-ho a provar. Aquestes gravacions les vaig col.leccionant. De tant en tant escolto gravacions antigues i comparo amb l'última.

Us enganyaria si digués que no he avançat gens, però sí que hi ha alguna cosa en la que crec que no he avançat i alguna en que crec que he retrocedit. Una d'aquestes retrocessions són els aguts. Penso que sis mesos enrera em sortien més bé, i no, no crec que sigui la canya.

Bé, toca seguir insistint.

Imatge d'un cranc manllevada del web.

Comentari recent a una antiga entrada

Fa uns dies, un amable lector va deixar un comentari en una vella entrada. El comentari el trobo prou interessant i em sabria greu que es quedés enterrat en el passat, per la qual cosa el reprodueixo a continuació. L'entrada en qüestió és la que podeu veure punxant aquí.

""
Hola,

molt d'acord amb alguns comentaris que heu anat publicant.

Només m'agradaria apuntar que s'ha de pensar que en aquestes gravacions els romeas tocaven amb gralles seques, els de puigpelat amb gralla dolça de 4 o 5 claus i els Macaris amb gralla dolça de 2 claus. Partint d'això ja és imposible comparar les 3 gravacions d'una manera objectiva. Tot i ser tot gralles els instruments són diferents i les inxes també.
A més la gravació dels romeas està extreta dels discos de pedra. En aquest sentit la velocitat amb que giraven aquests discos el dia que es van digitalitzar no sé sap si és la correcta o no. Vull dir que pot variar molt l'afinació en funció de la velocitat en que giri el disc.

Està clar que la gralla seca i la gralla dolça no sonen igual. No ho han fet mai, encara que avui en dia hi hagi gent que faci sonar la gralla seca com si fos una dolça pero no és així.
Només cal mirar la història. Justament una de les famoses polèmiques al voltant dels romeas i la gralla seca és que ells van mantenir el so sec i més agut de la gralla seca i, per contra, les gralles dolçes tenien això, un so més dolç i molt menys ""estrindent"" que les seques.
Bé, això donaria per fer un llibre...

Molt bo el debat.

Estem renovant Grallers.cat. En breu noves seccions i actualitzacions. Bloc, noticies, etc.

salutacions
""

Tarota

Finalment, després de mesos de cerca i espera, en aquesta darrera setmana de neu i fred, m'ha arribat a les mans la meva tarota, és un instrument ben maco, de color vermellós fosc, amb aigües.

Ja he fet les primeres proves i me n'adono que té un caracter molt diferent al de la gralla. Hauré d'aprendre la seva digitació, barallar-me amb la seva canya, buscar documentació i repertori, modificar l'existent, i tantes coses.

Els so que fa m'encanta, té un no sé què entre antic i eclesiàstic. Els dits els haig de posar força separats, si bufo amb força l'inxa s'amorra, del seu registre agut encara no n'he tret res de bo. Voldrà molta feina i m'hauré de buscar un mestre que m'orienti.

A diferència del flabiol, en aquest cas sí que espero treure a voltar la tarota un dia, però encara no és el moment.

Vol dir això que deixo la gralla ? No pas ! Vull la tarota com a complement. Ja he dit alguna vegada que trobo que hi ha peces que amb la gralla no queden gens bé (per exemple algunes nadales) però que amb la tarota són tota una altre cosa. També fent d'acompanyament de les gralles.

Porto uns dies només amb la tarota, i avui que he agafat també la gralla, aquesta em semblava molt curta, i a més no trobava l'inxa a la primera, de cop trobo la gralla molt petita.

Neu

Fins avui no he tingut electricitat, va marxar dilluns a la tarda. Tampoc he tingut telèfon, ni calefacció, ni aigua calenta. Sort que la cuina és de gas. Del fred que tenia anava a dos quarts de nou a dormir.

No tot ha estat negatiu, a casa amb els nanos hem fet desintoxicació de tele, ordinadors, nintendos, hem escoltat la ràdio, hem llegit en veu alta, hem tocat alguna coseta i fins avui no he pogut accedir a internet per escriure.

Amb la neu m'ha vingut un nou instrument musical a casa, ja us en parlaré.

Flabiol

Ves per on, amb un comentari a l'entrada anterior m'han donat una idea per a una nova entrada, i això que em pensava que estaria encara força dies sense escriure res.

Ja he comentat diverses vegades que sóc conscient que en la zona on visc, el què havia estat realment tradicional eren els sacs de gemecs, les tarotes i els flabiols i tamborins. I després va arribar la cobla moderna. La gralla és una importació recent.

Un dia vaig tenir l'oportunitat de tenir un flabiol en préstec, i vaig decidir agafar-lo i provar. És tracta d'un flabiol sec de boix, en fa, fet d'una peça, una preciositat amb un tacte molt agradable.

Vaig haver de buscar la digitació i alguna altra documentació que em calia. I amb això vaig començar a fer escales on sempre ensopegava (i ensopego) amb el dit petit esquerra. Poc a poc, he aconseguit arrancar alguna melodia. Practico quan tinc cinc o deu minuts, no cal montar-lo ni remullar la canya, sempre està a punt i es fàcil de guardar. També em serveix per exercitar la mà esquerra, que fa temps es va independitzar de la resta del meu cos. No tinc cap intenció de sortir amb ell, em diverteix, i el faig servir quan vull tocar i no puc o no vull agafar la gralla.

He quedat impressionat. Darrera aquest aspecte aparentment simple i tosc, quin so, quina agilitat, quina tessitura ! i això que no en sé. És la pera ! I també és molt difícil. Encara no he provat fer anar el tamborí al mateix temps. Ja arribarà.

Em fa mandra fer una foto del flabiol, així que no n'hi ha.

Res a dir

Ja fa quasi un mes que no escric en el bloc, i no és que me n'hagi oblidat, és que realment no tinc res a dir. No he fet cap sortida, no ha passat res, ni he llegit res per comentar, ni res de res. Hem limito a assajar, de vegades sol, de vegades amb la colla. De vegades sembla que avanço una mica i d'altres que reculo molt. Sempre tinc molt per aprendre i millorar i no hi puc dedicar tot el temps que voldria, ni com voldria.

Però com ja he dit, de moment no tinc res que escriure.

Sant Antoni Abad

Si no vaig errat Sant Antoni Abad és el 17 de Gener. Malgrat això, avui l'hem festejat. Hi ha un cercavila de cavalls i a les escales de l'església es beneeixen primer els animals de la cercavila i després les altres bésties.

Quan he sortit de casa el termòmetre estava a un grau i mig, estava tapat. M'he posat un casquet, una bufanda i uns guants amb els dits escapçats. Abans de sortir de carcavila, els cavallistes han preparat un esmorzar generós. Jo m'he apuntat a un café amb anís.

Quan ha arrancat la cercavila, feia encara molt de fred. Les claus de la gralla estavan gelades. He trigat una mica a que els dits anessin una mica alhora. El sol ha anat sortint de tant en tant de darrera els núvols i era agradable, però en els carrers ombrívols una llengua freda lliscava per la meva esquena. M'he tret els guants ja que em feien més nosa que servei. Malgrat la temperatura i a mida que el cercavila prosperava, he anat sonant més bé. També és cert que ens han ofert diverses vegades coca i vi ranci.

Ha estat molt agradable, sempre ho és.

Música enllaunada

En l'entrada anterior, quan hem referia a "música enllaunada" ho feia en dos sentits: música que està gravada (envasada) i música que sona a llauna. En la mateixa entrada en José María ha deixat un comentari que m'ha fet recordar situacions anteriors.

El dia del Carter Reial, ens van dir que toquessim fins que un patge fes no sé què; no va poder ser, de cop algú va posar un cd de nadales a tot drap i així es va acabar la nostra actuació. En la cavalcada de Reis, hi havia al inici i al final dues carrosses amb, també, nadales a tota castanya, de tal manera que a les dues colles, grallers i percusionistes, no se les sentia fins que pràcticament no les tenies al damunt. Anteriorment també he comentat alguna cosa més d'aquestes.

En general, quan surto a tocar, és podria dir que són circumstàncies que tenen un regust tradicional, encara que no ho siguin realment. De vegades, l'ambientalització musical d'aquestes celebracions es complementa amb música gravada. No sé per quin motiu, tot sovint, trobo que la música reproduida està massa alta i sona fatal: sona a llauna i és freda, no té el caliu de la música en viu. No entenc per quin motiu s'intenta complementar la música en viu amb música gravada a tota castanya i amb tot de distorsions.

Reis

Hem tingut sort. Creia que acabariem xops com sopes, i no, hem acabat secs. Ha deixat de ploure, i el temps ha respectat, fora de quatre gotes, la cavalcada de Ses Majestats.

Ja sabeu el que hem tocat, i la cosa ha anat millor que el dia anterior pel Carter Reial.

A part de nosaltres i una colla de percusionistes, no hi ha cap altre música no enllaunada en la cavalcada. L'any passat també va passar. Altres anys hi havia més músics. Això ha de ser la crisi que deu d'afectar la butxaca dels Reis.

Correu Reial

Avui al vespre, han arribat al poble els carters reials enviats per ses Majestats els Reis de l'Orient. Han arribat acompanyats d'alguns patges torxers per senyalar el camí. Les gralles i els tabals hem sortit a acompanyar-los en la seva entrada al poble i fins la plaça major, on els esperaven les mainades del poble i on les seves cartes serian recollides després d'una llarga cua. Feia fred, però el més desagradable era el vent.

Principalment hem tocat la peça tradicional que es canta per aquí pels reis i de la qual ja vaig parlar ara fa un any. També hem tocat altres nadales tradicionals. Bé, en realitat, hi ha una nadala què no és realment tradicional, es tracta de "El Trineu", però crec que amb les gralles queda prou bé.

Per altra banda, no estic massa content de com he sonat avui, espero no haver fet anar malament a la resta de companys i que no s'hagi notat massa.